Que la
història es un molest obstacle per als nacionalistes eu sabem des de fa temps i
ningú amb un mínim sentit crític s´estranyarà per tal cosa; i no deixa de ser
curiós donat que la base, el germen de la seua concepció tribal de la societat
la basen en determinats fets històrics, o llegendaris, però ja se sap, una
cossa es llegir l'historia com un proces continu en el que passen coses
normalment relacionades unes amb altres i l'altra, molt distinta, es valdres de determinats fets per construir
una argumentació política que sempre comença pel victimisme i acaba amb la
reivindicació; ¿no vos crida l'atenció que la major part de les commemoracións
nacionalistes recorden derrotes?
I perquè
dic açò, voran, fa tres dies a Catalunya van celebrar la seua Diada amb
manifestacions, homenatges i les “cadenes” dels que ja tots sabem. El dia
elegit commemora la pressa de Barcelona
per les forces borbòniques, dins de la Guerra de Sucesió iniciada per la
disputa de la Corona Espanyola, com a conseqüència de la mort, l'1 de novembre
de 1700, del Rei Carlos II sense deixar descendència; disputa que enfrontà per
un costat als Borbons, capitanejats per Felipe V, i per altre a la austracistes
dirigits per l'Arxiduc Carlos.
En la
Guerra de Sucesió, que no de “secessió” com volen fer-nos creure els
nacionalistes catalans, i catalanistes pel que als valencians ens toca, en el
fons el que es dilucidava era la supremacia europea, però pel que a Espanya respecta,
significà una guerra civil fratricida en la que es ventilaven molts i variats
interessos contraposats.
El cas es
que l'11 de setembre de 1714, en uns dels últims episodis de la guerra, les
tropes borbòniques entraven en una Barcelona en la que destacà la intervenció
de Rafael de Casanova, un autèntic heroi que intentà resistir l´envestida
enemiga després de fer públic un conegut ban en què cridava a la defensa. Ara,
cada 11 de setembre, els nacionalistes catalans acudixen al monument dedicat al
que consideren primer Conseller en Cap, a la capital catalana, amb l'ànim
reivindicatiu que les caracteritza, fen de Casanova un patriota catalá que
lluitava per una Catalunya independent en contra de la dominació espanyola,
però, ¿que dia exactament l'esmentat ban? Anem a llegir-lo en la seua versió
original:
“Ara ojats, se fa saber á tots
generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels Senyors de la
Junta de Gobern, personas asociadas, nobles, ciutadans y oficials de guerra,
que separadament estan impedint lo internarse los enemichs en la ciutat; atés
que la deplorable infelicitat de esta ciutat, en que avuy resideix la llibertat de tot lo Principat y de tota Espanya,
está exposada al ultim extrem, de sujectarse á una entera esclavitud.
Notifican, amonestan y exhortan,
representant pares de la patria que se afligeixen de la desgracia irreparable
que amenassa lo favor e injust de las
armas gali-spanas, feta séria reflexió
del estat en que los enemichs del Rey N.S., de nostra llibertat y patria,
estant apostats ocupant totas las bretxas, cortaduras, baluarts del Portal Nou,
Sta. Clara, Llevant y Sta. Eulalia. Se fa á saber, que si luego, inmediatament
de ohit lo present pregó, tots los naturals, habitants y demés gents habils per
las armas no se presentan en las plassas de Junqueras, Born y Plassa de
Palacio, á fi de que unidament ab tots los Senyors que representan los Comuns,
se poden retxassar los enemichs, fent lo ultim esfors, esperant que Deu
misericordiós millorará la sort. Se fa també a saber, que essent la exclavitud
certa y forsosa, en obligació de sos empleos, explican, declaran y protestan
als presents, y donan testimoni als veniders, de que han executat las últimas
exhortacions y esforsos, protestant de tots los mals, ruinas y desolacions que sobrevinguen á nostra comuna y afligida
patria, y extermini de tots los honors y privilegis, quedant esclaus amb los
demés enganyats espanyols y tots en exclavitud del domini francés; pero com
tot se confía, que tots com verdaders
fills de la patria, amants de la llibertat, acudirán als llochs senyalats á fi
de derramar sa sanch y vida, per son Rey, per son honor, per la patria y la
llibertat de tota Espanya, y finalment los diu y fan saber, que si despres
de una hora de publicat lo pregó, no compareixen gent suficient per executar la
ideada empresa, es forsós precis y necessari fer llamada y capitulació als
enemichs, antes de venir la nit, per no exposar á la mes lamentable ruina de la
Ciutat, per no exposarla a un saco general, profanació dels Sants Temples, y
sacrifici de noys, donas y personas religiosas.
Y para que á tots sia
generalment notori, que ab veu alta, clara e inteligible sia publicat per tots
los carrers de la present ciutat. Donat en la casa de la Excma. Ciutat,
residint en lo portal de S. Antoni, presents los dits senyors Excms. y personas
associadas, a 11 de Setembre, á les 3 de la tarde, de 1714.”
¿Podríem dir que Rafael de Casanova era un patriota catalá o
mes be un patriota espanyol lluitant dins d'una guerra civil?
No estem en temps de massa raonaments, el nacionalisme
catalá està embravit després de la seua demostració de força de la Diada, que
inclús a entrat en terres valencianes. Estan saber valdré ens sentiments, la
passió, la propaganda i el “agitprop”; la “massa” està en marxa i davant les
raons tenen poc valor, però no per això em de perdre la perspectiva de la
veritat.
Un altra pregunta per acabar. Hi han descendents vius de
Rafael de Casanova, ¿perquè creuen que no les trauen a la palestra com un arma
mes de la seua lluita mediàtica? Podem escoltar una chicoteta entrevista a la
seua descendent i eu entendrem millor:
Es clar que amb les nacionalistes no hia que deixar-se
llevar pel que pareix.
