lunes, 12 de octubre de 2015

9 d'octubre de 2015


Un dels grans problemes que tenim a Espanya, i per descomptat a València, es que no aconseguim  posar-nos d'acord en la interpretació de fets claus de la nostra historia, no encontrem unanimitats bàsiques en lo que fou el procés de la Reconquista, o en la transcendència o no del descobriment i la colonització d'Amèrica, o en la Guerra de Sucessiò, o en el naixement de l'Estat nació a partir de la constitució lliberal de 1812, i aixina un llarg etcètera. No deixa de ser curiós que en un país com el nostre, que les humanitats, i dins d'elles l'historia, son tan maltractades al sistema educatiu, siguem cadascú de nosaltres tan puntosos i tan “assabentats” en converses d'eixes en les que al voltan d'una botella de ví s'arregla el mon, fen poc cas de la bona historiografia que tenim al nostre abast, i que de consultar-la mes a menut ens evitaria molts problemes que quan entren en l'àmbit polític sempre s'engrandixen.

La falta de consens històric, com es previsible, es traduïx en falta de consens respecte als nostres símbols, a les nostres institucións, als legítims representants d'eixes institucions…, i això perquè sempre encontrem alguna excusa per no sentir-nos representats per ells; d'ahí a faltar-los al respecte de manera mes o menys sonora, sols n'hia un pas.

Dic açò perquè no m'agrada que es xiule, que s'insulte, que es menyspree públicament els símbols històrics que tenim; tampoc a les persones que en cada moment les representen. No m'agrada que en un camp de futbol es xiule l'himne nacional pel fet que acudisca el Rei, perquè les que eu fan ofenen de manera gratuïta a molta gent, no m'agrada que s'insulte a un president del govern, siga del partit que siga, quan acudix per exemple a un desfile militar, com solia passar-li a Zapatero, i no m'agrada que un dia tan simbòlic com el 9 d'Octubre, al pas de la Reïal Senyera de tots els valencians, s'insulte i es xiule al seu portador, abans del Partit Popular, i enguany a Joan Ribò, alcalde de València per Compromís. Es cert que amb el canvi polític a l'ajuntament del cap i casal, s'han dut a terme sense cap tipus de consens, modificacions que no agraden a una part important de valencians, a mi tampoc m'agraden, ja eu dic, i bé està que l'oposició eu diga, eu argumente políticament quan toque, eu utilitze com a crítica als òrgans de govern municipal i davant dels seus partidaris, però en un acte que es de tots, que tots els valencians de dretes, d'esquerres, monàrquics, republicans, valencianistes, catalanistes, espanyolistes, o qualsevol altra possibilitat que vullguen, i que acudixen a un fet que deuria ser solemne com es la Processo Cívica que cada dia 9 d'Octubre es celebra a València, se senten incòmodes, exclosos de lo que es tant d'ells com de les que xiulen.   

He dit que a mi no m'agraden les canvis introduïts pel nou govern de l'ajuntament; en pareix que el fet de viure a un país laic com es el nostre no te res que vore que es respecte la tradició de presentar la Reïal Senyera davant de l'arquebisbe per cantar un Te Deum; no saber distingir la tradició constituïda per l'innegable component històric de la religió en la conquista de València per part de Jaume I, no reconéixer que un dels primers actes del conqueridor a l'entrar a València fou la consagració cristiana de la mesquita de la ma de l'arquebisbe Pere d'Albalat, i la celebració d'un acte religiós, interpretan al segle XXI tot això com un detall històric i no necessàriament religiós, en pareix un infantilisme i una falta de visió ampla. Personalment, eixe laïcisme visceral que no es capaç siquiera de respectar les fets fonamentals dels activitats festeres o culturals, sempre m'ha paregut una manifestació infantil d'un complexe d'inferioritat ideològica: mols fluixa es una ideologia que no resistix els trenta minuts que pot durar un acte tradicional o festiu dins d'una Catedral. 

Dit açò, ¿no podria l'Ajuntament de València i les organitzacions participants donar-li mes solemnitat a la processó?, ¿tan difícil es organitzar el desfile, establint un millor ordre i vistositat d'eixes organitzacions socials, culturals, econòmiques, etc. de manera que quedaren millor identificades? seria d'agrair per a major disfrut dels assistents i de l'acte en si.

Aquest any molta gent va acudir a la processó, al Te Deum en presencia de la Senyera de Lo Rat Penat, al desfile de moros i cristians de la vesprada. Un dia de festa per a disfrutar, per a sentir-nos orgullosos del nostre passat i obligats amb el nostre futur, mes allà de la polèmica, que dies en hauran al llarg de l'any per discutir. 



   

domingo, 4 de octubre de 2015

Al voltan del Llibre dels Fets

         Hi han lectures pertorbadores, lectures crítiques que remouen plantejaments que sempre hem donat per bons però que si o si hem d'escometre si volem mantindre cert rigor científic en allò que es diu. Dic açò perquè he pogut aconseguit alguns llibres de medievalista Antonio Ubieto Arteta que en resultem altament interessants però que costen de trobar, potser, m'atrevisc a avançar, perquè els seus plantejaments no son còmodes a lo políticament correcte en lo que respecta a l'historia de València.

Ahí van uns paràgrafs del seu "Orígenes del Reino de Valencia":

"A la vista de los resultados apuntados en el capítulo anterior, es evidente que la narración de la Crónica de Jaime I no puede ser aceptada íntegramente por cuatro motivos fundamentales:

1º. La versión que hoy conocemos de la Crónica de Jaime I no es la redactada por el rey, sino una refundición hecha en Poblet el año 1343. Ésto explica que la narración sea hecha en primera persona, como si fuera escrita o dictada por el propio rey Jaime I, y se llegue al contrasentido de narrar la muerte del monarca. Por lo menos ésta parte ha sido interpolada por el refundidor de 1343. Lo que permite suponer que pudieran existir otras interpolaciones.

2º. Porque la crónica -como todos los textos narrativos- quiere darnos "su versión"; y esta versión puede estar interesada para justificar "a posteriori" algunos acontecimientos.

3º. Porque la comparación de la Crónica con la documentación coetánea emitida por la cancillería del mismo rey Jaime I están en contradicción en multitud de ocasiones, señalando que Jaime I tergiversó la cronología y el desarrollo histórico para justificar determinados momentos de su reinado.

4º. Porque cuando hay un enfrentamiento entre fuentes cronísticas y documentales es norma metodológica considerar como más cercano a la verdad histórica lo que se desprende del documento que no lo que cuente la crónica."