Un dels
grans problemes que tenim a Espanya, i per descomptat a València, es que no
aconseguim posar-nos d'acord en la
interpretació de fets claus de la nostra historia, no encontrem unanimitats
bàsiques en lo que fou el procés de la Reconquista, o en la transcendència o no
del descobriment i la colonització d'Amèrica, o en la Guerra de Sucessiò, o en
el naixement de l'Estat nació a partir de la constitució lliberal de 1812, i
aixina un llarg etcètera. No deixa de ser curiós que en un país com el nostre,
que les humanitats, i dins d'elles l'historia, son tan maltractades al sistema
educatiu, siguem cadascú de nosaltres tan puntosos i tan “assabentats” en
converses d'eixes en les que al voltan d'una botella de ví s'arregla el mon,
fen poc cas de la bona historiografia que tenim al nostre abast, i que de
consultar-la mes a menut ens evitaria molts problemes que quan entren en l'àmbit
polític sempre s'engrandixen.
La falta de
consens històric, com es previsible, es traduïx en falta de consens respecte
als nostres símbols, a les nostres institucións, als legítims representants
d'eixes institucions…, i això perquè sempre encontrem alguna excusa per no
sentir-nos representats per ells; d'ahí a faltar-los al respecte de manera mes o
menys sonora, sols n'hia un pas.
Dic açò
perquè no m'agrada que es xiule, que s'insulte, que es menyspree públicament
els símbols històrics que tenim; tampoc a les persones que en cada moment les
representen. No m'agrada que en un camp de futbol es xiule l'himne nacional pel
fet que acudisca el Rei, perquè les que eu fan ofenen de manera gratuïta a
molta gent, no m'agrada que s'insulte a un president del govern, siga del
partit que siga, quan acudix per exemple a un desfile militar, com solia
passar-li a Zapatero, i no m'agrada que un dia tan simbòlic com el 9 d'Octubre,
al pas de la Reïal Senyera de tots els valencians, s'insulte i es xiule al seu
portador, abans del Partit Popular, i enguany a Joan Ribò, alcalde de València
per Compromís. Es cert que amb el canvi polític a l'ajuntament del cap i casal,
s'han dut a terme sense cap tipus de consens, modificacions que no agraden a
una part important de valencians, a mi tampoc m'agraden, ja eu dic, i bé està
que l'oposició eu diga, eu argumente políticament quan toque, eu utilitze com a
crítica als òrgans de govern municipal i davant dels seus partidaris, però en
un acte que es de tots, que tots els valencians de dretes, d'esquerres,
monàrquics, republicans, valencianistes, catalanistes, espanyolistes, o
qualsevol altra possibilitat que vullguen, i que acudixen a un fet que deuria
ser solemne com es la Processo Cívica que cada dia 9 d'Octubre es celebra a
València, se senten incòmodes, exclosos de lo que es tant d'ells com de les que
xiulen.
He dit que
a mi no m'agraden les canvis introduïts pel nou govern de l'ajuntament; en
pareix que el fet de viure a un país laic com es el nostre no te res que vore
que es respecte la tradició de presentar la Reïal Senyera davant de
l'arquebisbe per cantar un Te Deum; no saber distingir la tradició constituïda
per l'innegable component històric de la religió en la conquista de València
per part de Jaume I, no reconéixer que un dels primers actes del conqueridor a
l'entrar a València fou la consagració cristiana de la mesquita de la ma de
l'arquebisbe Pere d'Albalat, i la celebració d'un acte religiós, interpretan al
segle XXI tot això com un detall històric i no necessàriament religiós, en
pareix un infantilisme i una falta de visió ampla. Personalment, eixe laïcisme
visceral que no es capaç siquiera de respectar les fets fonamentals dels
activitats festeres o culturals, sempre m'ha paregut una manifestació infantil
d'un complexe d'inferioritat ideològica: mols fluixa es una ideologia que no
resistix els trenta minuts que pot durar un acte tradicional o festiu dins
d'una Catedral.
Dit açò,
¿no podria l'Ajuntament de València i les organitzacions participants donar-li
mes solemnitat a la processó?, ¿tan difícil es organitzar el desfile, establint
un millor ordre i vistositat d'eixes organitzacions socials, culturals, econòmiques,
etc. de manera que quedaren millor identificades? seria d'agrair per a major
disfrut dels assistents i de l'acte en si.
Aquest any
molta gent va acudir a la processó, al Te Deum en presencia de la Senyera de Lo
Rat Penat, al desfile de moros i cristians de la vesprada. Un dia de festa per
a disfrutar, per a sentir-nos orgullosos del nostre passat i obligats amb el
nostre futur, mes allà de la polèmica, que dies en hauran al llarg de l'any per
discutir.
