La Vall de Beneixama en l'organització històrica del territori valencià. Un lleuger repas històric (II)

El rei en Jaume escriu a la seua Crònica, referint-se al Tractat firmat el 26 de març de 1244 al Castell d’Almizra: “Aquest fou el repartiment de les terres: que l’infant tinguera Almansa, Xarafull i el riu Cabriol, i que nós tinguérem Castalla, Biar, Relleu, Xinona, Alarc, Finestrat, Torres, Polop, la mola que es trova prop d’Aigües, Altea i tot el que hi havia dins els seus termes. I férem els nostres documents, amb butles, entre nós i l'infant don Alfonso, i ens separàrem com a bons amics, i l'un tornà a l'altre allò que retenia i no era seu. I nós ens tornàrem a Xàtiva, a la host, que estava molt bé, tal com nós l'havíem deixada…”. Es posava fi d'aquesta manera a les disputes entre les dues Corones provocades per la interpretació del tractat de Cazola (1179), geogràficament imprecís, pel que es deixava Murcia a la conquesta castellana, amb el problema que en eixa època Murcia amb el seu rei Zayyân al cap, el mateix que va capitular València davant de Jaume I a 1238, escampava la seua influencia fins la ciutat de Xàtiva, donant certa justificació a les pretensions de l'infant Alfonso front a les de Jaume I per ocupar eixa important plaça, disputa que finalment quedaba resolta amb el Tractat d'Almizra. Així doncs, Villena, conquerida en 1240 per les tropes de Jaume I, passaria d'Aragó a Castella, i Biar i el seu entorn quedarien definitivament integrades al nou regne de València, en concret a la subgovernació de Xàtiva, la coneguda com “Governació dellà lo Xúquer”, per marcar aquest riu la divisòria amb la de València.

Al·legant distintes raons, l'aragonès Jaume II ocupa per la força en 1296 el regne de Murcia pel que el sud de l'actual provincia d'Alacant passa al Regne de València, lo que provoca les previsibles hostilitats amb Castella, i que no acabaràn fins al fallo arbitral de Torrellas (1304) i a l'acord d'Elx (1305), pel que Villena, tot i que continuarà sent propietat del noble Don Juan Manuel, quedarà baix la sobirania de la Corona d'Aragó. Després d'aquestos esdeveniments es crea la Gobernació d'Orihola, on s'incluoria Villena, en tant que Biar continuarà, com hem dit, a la subgovernació de Xàtiva que arribava des de l'antiga frontera fixada en Almisra fins al riu Xuquer. Ahí quedaria Villena fins a meitat del segle que tornaria al Regne de Castella.

La conquesta cristiana dona gran importancia als municipis, i vers ells s'articula la vida administrativa i econòmica de la seua zona d'influència. Al nostre cas Biar era la vil.la a la que pertanyia tot el territori de les nostres quatre pobles, cap altre ocupava eixe lloc, i a més per ser vil.la reial, depenia directament del sobirà a través del seu representant a València; com destaca Julián San Valero, el nou regne es basa no en les clases senyorials, com passava a Aragó o Catalunya, sino en forces urbanes d'arrels rurals. Sense cap dubte, si Biar haguera sigut vil.la de senyoriu tindria més relacions, inclus “administratives” amb altres poblacions, haguera format algo aixi com una “comarca”, però no es el cas.    

A les Corts celebrades en 1362-1363, amb adaptació en 1404, s'implanten les generalitats,  uns impostos basats en l'entrada e eixida de mercaderies del regne, entre les que destaca l'anomenat com a tall de drap. La recaptació es fa a una zona determinada, anomenada quarter, i hi ha qui veu en ells, com encertadament fa el professor Joan Carles Membrano i Tena, un antecedent del que arribaran a ser les actuals comarques, en tant en quant els 26 quartes medievals, coincideixen en molts casos amb les demarcacions actuals. Biar, junt a Albaida, Bocairent, Agres i Banyeres, pertanyien al quarter d'Ontinyent (“Ontiyen, e de tota la vall de Albayda qui no sia terme de Xàtiva, e encara dels llochs de Bocayren, Biar, Banyeres, y Agres ab totes lurs alqueries termes e pertinencies”. Arxiu del Regne de València. Generalidad 595, f. 24-29), en tant que al quarter d'Alcoi pertanyien les poblacions de Penàguila, Ibi, Castalla, Tibi i Xixona (“vila, loch e valls de Cocentaina, Planes, Perpunxen, e Margarita de totes lurs alqueries termes e pertinencies; e de les viles e lochs e valls de Alcoy, de Sixona, de Penaguila, de Castella ab sa foya, de Tibi, de Ibi, de Seta e d'altres lochs d'aquella comarqua ab totes lurs alqueries termes e pertinencies”. Arxiu del Regne de València, Generalidad 595, f. 55-55 vº), quedant Elda, Petrer i Monover, entre altres, en el quarter d'Elx. Recordem que Villena i Sax en aquestos moments pertanyien al regne de Castella. No obstant no consta que aquestes divisions tingueren altra funció administrativa mes enllà de la mera recaptació d'impostos.

Aquest sistema impositiu, i amb ell les quarters, tindrien vigencia fins al segle XVIII. 

La Vall de Beneixama en l'organització històrica del territori valencià. Un lleuger repas històric (I).

Crec que tots hem sentit molt a sovint l'afirmació de que tant Beneixama com Biar, el Camp de Mirra i la Canyada hem pertangut a la comarca de l'Alcoià, i que després, per raons que solen relacionar-se amb el centralisme borbònic, o inclús amb el franquisme, passem a l'Alt Vinalopò, però… ¿realment ha sigut així?, ¿durant quina època hem sigut de l'Alcoià?, ¿quants anys?, ¿quins motius son exactament els que motivaren el canvi? No fem apriorismes, no contestem amb pressa, posem a treballar la curiositat i submergir-nos a les papers buscant una resposta que ens aclareixca mitjanament on han estat adscrits la Vall de Beneixama, i per la seua proximitat, la Vall de Biar. 

Començem per considerar l'orografia del territori com a factor influent en l'organització humana, en paraules de Piqueras y Sanchis (La Organización Histórica del Territorio Valenciano, 1992) “El medi físic, com factor condicionant o contribuent a l'ordenació; les vies de comunicació, com a principals agents de l'articulació territorial; y el poblament humà, com a manifestació i fonament de l'organització”. És a dir, ¿en quina “comarca natural” hem estat enclavats des del principi dels temps?

Començem per dir que el Vall del Vinalopó és una fossa tectònica que talla de nord a sud el sistema bètic valencià, i que des dels primers moments ha sigut la principal eixida natural des de la Meseta Central fins a la costa alacantina, i que la Vall de Beneixama, que conduïx les primeres aigües del Riu Vinalopó des de l'est de la Serra de Mariola fins al Camp de Mirra, com també la Vall de Biar, que empara al riu a l'altre costat de la Serra de la Vil.la fins a Villena, no són sinó els corredors naturals que, a la volta que zones de riquesa agrícola i per tant d'assentament humà, desembocaven en eixa gran planura que en època ibèrica albergarà la Via Heraclea  i en la romana la Via Augusta.  Per altra part, l'eixida natural d'Alcoi seguiria, com era normal en l'antiguitat, cap a Gandia, seguint el curs del Riu Serpis o Riu d'Alcoi, o cap a la Marjal Pego-Oliva, seguint la Vall de la Gallinera. És a dir, l'orografia del territori ens diu que la relació “natural”, en moments en que les comunicacions no eren evidentment el que son ara, serà la que ens comunicava cap a la zona de Villena i des d'ahí al litoral alacantí, mes que a la d'Alcoi, per mes que les comunicacions a través d'algun camí existiren, passant per Banyeres.

Per altra banda, abans de la constitució del nou Regne de València per Jaume I, ¿qué passava? Fem un breu repàs. Són els Ibers els primers pobladors del nostre territori en els que podem encontrar algun grau d'evolució que podem anomenar com a urbà, en la que ja encontrem un cert grau de jerarquització d'uns poblaments mes grans sobre altres més menuts, es a dir, en un cert grau d'influencia territorial. Més o menys ajusten-mos a les actuals terres valencianes, encontrem quatre tribus: Ilercavons, Edetans, Olcades i Constestans; la nostra zona pertanyeria a aquesta última, ocupant la seua influència des del Riu Xuquer fins a Elx o inclús a Cartagena, sent ciutats mitjanes el Tossal de Manises (Alacant), El Monestil (Elda), La Serreta (Alcoi), La Bastida de les Alcuses (Moixent), Covalta (Albaida), i les principals Saeti (Xàtiva), Meca (prop d'Ayora) e Ilici (Elx). Res podem dir, almenys a partir de la bibliografia a la nostra disposició, de la relació concreta amb alguna d'eixes poblacions més importants, en cas que ací hi hagueren habitants, però si significar que tant la Via Heraclea com la Via Augusta, autèntic eix vertebrador del territori, passaven per Villena, amb el poder d'atracció que això comportaria.

A l'època romana, després de la derrota de Cartago, encontrem ja les primeres mostres d'una planificació territorial més ambiciosa; almenys fins a final del segle III l'actual territori valencià estarà repartit entre dos províncies o conventus: el Tarraconensis i el Cartaginensis, a la que nosaltres pertanyeríem. Bé, dins d'eixa organització del territori tenen importància les conegudes com a Centuriacions, llocs  on s’instal.laven soldats una volta llicenciats, amb el doble fi de cultivar la terra (aquestos assentaments sempre estaven en les terres mes fèrtils), i a la volta exercir un cert control del territori circumdant. Doncs be, entre Caudet i Villena, al costat esquerre de la Via Augusta es trobaria una important centuriació, coneguda com Casas Juntas o Casas del Campo, que tindria influència amb tot el voltant, fins a Banyeres,  valent-se d'una xarxa de camins secundaris, principalment el Camí de Caudet.

Es de suposar que, en la divisió per bisbats de l'època visigòtica, no canviaren molt les coses pel que a nosaltres respecta, en tant que la invasió àrab provocaria la nostra pertinença a les directrius islàmiques durant la friolera de cinc cents anys.

Sharq Al-Andalus, així es denominava la zona que més o menys componen les actuals terres valencianes i gran part de Murcia. En la primera època, l'anomenada califal, els nostres quatre pobles estaríem integrats a la “kura” o província de Tudmir, que bàsicament incloïen les conques dels rius Vinalopó i Segura, amb capital a Oriola, i que després passaria a Murcia. Peró a partir de la disgregació en les anomenats Regnes de Taifes, les canvits fronterers foren freqüents dona  la bel.licositat. de l'època, de manera que sobre els segles XI i XII, a València existirien quatre demarcacions al voltant de quatre grans ciutats: València, Xàtiva, Denia i Murcia; quedant pel temps Xàtiva i Denia, baix la influencia de València. La línea frontera entre Xàtiva-Dénia i Murcia, estaria precisament a Villena, el que seria el precedent de la frontera assenyalada en el futur Tractat d'Almizrra. Nosaltres estaríem en la província de Xàtiva, que inclouria unes ciutats de segon ordre (Amal), que funcionarien com a capitals comarcals; a Xàtiva tindrien eixa funció entre altres Biar (front a Villena que com ja hem dit seria de Murcia), en tant que en la de Dénia estaria a Cocentaina, amb influència en tota la conca del Riu Serpis des d'Alcoi fins la zona de la Safor.