El rei en Jaume escriu a la seua Crònica,
referint-se al Tractat firmat el 26 de març de 1244 al Castell d’Almizra:
“Aquest fou el repartiment de les terres: que l’infant tinguera Almansa,
Xarafull i el riu Cabriol, i que nós tinguérem Castalla, Biar, Relleu, Xinona,
Alarc, Finestrat, Torres, Polop, la mola que es trova prop d’Aigües, Altea i
tot el que hi havia dins els seus termes. I férem els nostres documents, amb butles,
entre nós i l'infant don Alfonso, i ens separàrem com a bons amics, i l'un tornà
a l'altre allò que retenia i no era seu. I nós ens tornàrem a Xàtiva, a la
host, que estava molt bé, tal com nós l'havíem deixada…”. Es posava fi d'aquesta manera a les
disputes entre les dues Corones provocades per la interpretació del tractat de
Cazola (1179), geogràficament imprecís, pel que es deixava Murcia a la
conquesta castellana, amb el problema que en eixa època Murcia amb el seu rei Zayyân
al cap, el mateix que va capitular València davant de Jaume I a 1238, escampava
la seua influencia fins la ciutat de Xàtiva, donant certa justificació a les
pretensions de l'infant Alfonso front a les de Jaume I per ocupar eixa important
plaça, disputa que finalment quedaba resolta amb el Tractat d'Almizra. Així doncs,
Villena, conquerida en 1240 per les tropes de Jaume I, passaria d'Aragó a
Castella, i Biar i el seu entorn quedarien definitivament integrades al nou regne
de València, en concret a la subgovernació de Xàtiva, la coneguda com
“Governació dellà lo Xúquer”, per marcar aquest riu la divisòria amb la de
València.
Al·legant
distintes raons, l'aragonès Jaume II ocupa per la força en 1296 el regne de
Murcia pel que el sud de l'actual provincia d'Alacant passa al Regne de
València, lo que provoca les previsibles hostilitats amb Castella, i que no
acabaràn fins al fallo arbitral de Torrellas (1304) i a l'acord d'Elx (1305),
pel que Villena, tot i que continuarà sent propietat del noble Don Juan Manuel,
quedarà baix la sobirania de la Corona d'Aragó. Després d'aquestos esdeveniments
es crea la Gobernació d'Orihola, on s'incluoria Villena, en tant que Biar continuarà,
com hem dit, a la subgovernació de Xàtiva que arribava des de l'antiga frontera
fixada en Almisra fins al riu Xuquer. Ahí quedaria Villena fins a meitat del
segle que tornaria al Regne de Castella.
La
conquesta cristiana dona gran importancia als municipis, i vers ells s'articula
la vida administrativa i econòmica de la seua zona d'influència. Al nostre cas
Biar era la vil.la a la que pertanyia tot el territori de les nostres quatre pobles,
cap altre ocupava eixe lloc, i a més per ser vil.la reial, depenia directament
del sobirà a través del seu representant a València; com destaca Julián San
Valero, el nou regne es basa no en les clases senyorials, com passava a Aragó o
Catalunya, sino en forces urbanes d'arrels rurals. Sense cap dubte, si Biar haguera
sigut vil.la de senyoriu tindria més relacions, inclus “administratives” amb altres
poblacions, haguera format algo aixi com una “comarca”, però no es el cas.
A
les Corts celebrades en 1362-1363, amb adaptació en 1404, s'implanten les generalitats, uns impostos basats en l'entrada e eixida de
mercaderies del regne, entre les que destaca l'anomenat com a tall de drap.
La recaptació es fa a una zona determinada, anomenada quarter, i hi ha qui
veu en ells, com encertadament fa el professor Joan Carles Membrano i Tena, un
antecedent del que arribaran a ser les actuals comarques, en tant en quant els
26 quartes medievals, coincideixen en molts casos amb les demarcacions actuals.
Biar, junt a Albaida, Bocairent, Agres i Banyeres, pertanyien al quarter d'Ontinyent
(“Ontiyen, e de tota la vall de Albayda qui no sia terme de Xàtiva, e encara
dels llochs de Bocayren, Biar, Banyeres, y Agres ab totes lurs alqueries termes
e pertinencies”. Arxiu del Regne de València. Generalidad 595,
f. 24-29), en tant que al
quarter d'Alcoi pertanyien les
poblacions de Penàguila, Ibi, Castalla, Tibi i Xixona (“vila, loch e valls de
Cocentaina, Planes, Perpunxen, e Margarita de totes lurs alqueries termes e
pertinencies; e de les viles e lochs e valls de Alcoy, de Sixona, de Penaguila,
de Castella ab sa foya, de Tibi, de Ibi, de Seta e d'altres lochs d'aquella comarqua
ab totes lurs alqueries termes e pertinencies”. Arxiu del Regne de València,
Generalidad 595, f. 55-55 vº),
quedant Elda, Petrer i Monover, entre altres, en el quarter d'Elx.
Recordem que Villena i Sax en aquestos moments pertanyien al regne de Castella.
No obstant no consta que aquestes divisions tingueren altra funció
administrativa mes enllà de la mera recaptació d'impostos.
Aquest
sistema impositiu, i amb ell les quarters,
tindrien vigencia fins al segle XVIII.
