Ja hem dit
que a l'any 1943 Casp publica el seu poemari Volar… , i al seguent crea,
amb el seu amic Miquel Adlert Noguerol, l'Editorial Torre, en la que publicaran
autors com Emili Beüt, Salvador Verdeguer, Enric Valor, Joan Valls, Joan
Fuster, Vicent Andrés Estelles o Maria Beneyto entre altres.
Que en
plena postguerra poguera aparéixer una revista completament en valencià
s'explica per diverses raons, com la presencia protectora d'algú tant respectat
com Adlert, del pare Bertran o inclús perquè mesos després entrara Joan Fuster,
que durant 1940 i 1941 fou assessor de cultura de los organitzacions juvenils
de Falange i cap de premsa i propaganda del SEU a Sueca, càrrecs que renovà
fins a finals de la dècada dels 60 (dades per cert, que no solen apareixen en
moltes “biografies fusterianes”).
MANIA
Tinc la mania
de dur la vista cap a terra.
Sembla una greu misantropía
que se m’aferra.
La terra eixuta,
terra aplanada de sendera,
em diu la dèria absoluta
d’ésser sincera.
Ella, suau,
es va oferir a un peu
benigne,
i els peus, després, li han
fet esclaue
el millor signe…
(Sempre la clara
concepció que no s’abreuja
pren un plural que la fa rara
fins que la greuja!)
…i, passa a passa,
rep la supèrbia feixuga
del que essent poc es creu ja
massa…
ombra d’arruga!
Res no medita
com eixa terra en sacrifici.
es vital ànsia finita
en pur inici!
Ella i jo, pobres,
tenim bons somnis sense meta
quallats al dur mortes obres
quasi d’asceta.
Jo sóc mutisme
I ella veu ferma com carn
bruna;
però no hi ha un paral.lelisme
de sol i lluna?
I no té joies
la nostra fòssil petulancia…!
Té el marge tou margaridoies
cantant prestància;
té tendre nèixer
d’inútil herba en innocència
que, humil, li ensenya el bon
conèixer
a la ciència…
Però ni el savi
no sap que el marge en les
senderes
és la carícia d’un llavi
a les dents feres.
I jo voldría
saber només tal ignorància.
Però ja tinc la greu mania
de la importancia…!
L’ànima
és veritat.
Què
importa la mentida!
De Volar… (1943)
