Demá es 12 d'octubre, Dia Nacional d'Espanya. No vorem concentracions multitudinàries per commemorar fets històrics ni grans projectes de futur, no escoltarem als intel·lectual, sempre tan "prudents" en aquestos assumptes, ni als grans empresaris, ni a persones d'especial rellevància social, reflexionar al voltant del fet nacional, potser alguns actes institucionals acartonats sols interromputs per la vehemència o la impotència d'algun espectador.
A l'espera de dies millors, ens quedem amb alguna reflexió que ve d'un francés, que coses. Es tracta d'Ernest Renan i la pronuncià en una conferencia a la Universitat de la Sorbona, allà per l'any 1882:
“l'home no és esclau ni de la raça, ni de la seua llengua, ni de la seua religió, ni del curs dels rius, ni de la direcció de les cadenes muntanyoses. Una gran agregació d'hòmens, sana d'esperit i càlida de cor, crea una consciència moral que s'anomena nació. Mentres eixa consciència moral demostre tindre força pels sacrificis que exigix l'abdicació de l'individu en benefici de la comunitat, la nació serà legítima, tindrà dret a existir”.
