He
rellegit, després de molts anys, l'obra bàsica que Joan Reglà dedicà a València,
Aproximació a la Història del País Valencià. Independentment de moltes
consideracions que podrien fer-se al voltant de les conclusions als que arriba
(crec que la seua teoria del dualisme i les contradiccions que resumix
l'historia de València son francament qüestionables), m'interessa sols en
aquest moment un comentari que Sanchis Guarner fa en el Proleg i que en pareix
contradictori amb allò que també diu a continuació. Per una part i amb tota la
rao del mon afirma que “Des del Romanticisme a la II Guerra Mundial, la
Història ha estat invocada massa sovint com a arma ideològica,…” i que “La
ciència històrica fou desfigurada, principalment en els infortunats anys
trentes, per la mitologia de la propaganda maniquea amb què els totalitarismes
nodrien la mística nacionalista”. Es difícil no estar mes d'acord amb aquetes
manifestacions, després l'evidencia de la
quotidiana instrumentalització que el nacionalisme, qualsevol nacionalisme, fa
de determinats fets històrics en el seu favor, ignorant els que no l'interessen
o interpreten-los de manera enganyosa.
Però per
altra part Guarner afirma que “Un altra lliçó molt important que ens dóna el
Prof. Reglà és ensems científica i moral, car es refereix a l'obligatorietat
d'adequar la Història a la vida. Els fets humans són sempre relatius, i
l'investigador de les ciències socials no pot mai defugir el seu compromís
vital…. Cal partir del present per a projectar les nostres preocupacions en el
passat”. Sense arribar al radicalisme pel que advoca, per no eixir-se'n del mon
intel·lectual valencià, Miquel Adlert Noguerol en el seu “El compromis de Casp,
qüestio jurídica”, quan limita la feina de l'historiador simplement a “investigar els fets
y donar-los a conéixer, i millor quant major caràcter diplomàtic tinga sa obra,
esdevén sols l'historiador “formular els resultats”, si que es deveres que si
“les preocupacions en el passat”, es a dir la forma d'interpretar eixe passat,
la importància d'uns fets vers altres, depenen de les nostres preocupacions del
“present”, es a dir, de la nostra visió social, ideològica, del moment que ens
toca viure, podem caure molt fàcilment en una falsificació dels fets històrics
tal i com realment van succeir, donat eixe condicionament per “partir del
present”.
Conve
tindre les idees ben clares al respecte, tindre clar que creem que es
l'historia i quin el seu paper, perquè de lo contrari estarem donant per bones
interpretacions “de part”, quant ens plantegem per exemple “que som els
valencians” o “quina es la nostra nacionalitat”, com crec que fan determinats
assagistes passats i presents de la nostra terra.
