L'1 de novembre de 1700 mor sense
descendència el rei Carlos II el Hechizado, i malgrat que a l'últim
testament ja designava com a hereu a la Corona d'Espanya a Felip -duc d'Anjou-,
la casa d'Àustria, que aleshores
comptava amb el suport de diversos estats europeus que miraven amb recel el
poder que amb eixa decisió acumularia la seua oponent casa dels Borbons, no es
resigna que l'imperi hispànic isquera de la família: amb aquestos ingredients i
altres més que s'afegirien després, comença la Guerra de Successió a la Corona
Espanyola que durarà fins 1714; un conflicte internacional que supondrà, entre moltes
altres coses, la supressió dels Furs valencians amb la publicació del Decret de
Nova Planta el 29 de juny de 1707.
Sense entrar en valoracions generals
d'aquestos fets, que van des d'un total cataclisme històric i el sotmetiment
del nostre poble per a uns, a la modernització de les estructures
administratives que suposaran fonamentalment per a Catalunya i València un
definitiu desenvolupament econòmic, ens interessen les conseqüències
territorials que esdevindran per a la nostra vall.
La primera divisió territorial de
l'època borbònica al Regne de València es de 1708 i divideix els anteriors
quatre governacions en tretze corregiments, els nostres pobles (recordem que
tots pertanyem a Biar), s'inscriuen al corregiment de Xixona, en tant que
Banyeres i inclús la Vil·la Joiosa o Benidorm, seran de la d'Alcoi. Després
vindrien les reformes de 1721, 1743 de la mà del Capità General de València Duc
de Caylus, que intentava introduir una millor proporcionalitat territorial, i
la de 1789 del Comte de Floridablanca. No obstant, algunes d'aquestes primeres
divisions, fins l'arribada del segle XIX, no és aventurat
qualificar-les d'autènticament descabdellades perquè més que organitzar el
territori, el convertien en un permanent focus de problemes. La divisió de Floridablanca
de 1789 tindrà una primera reforma en 1802, i un altra en 1810 de la mà de José
I, germà de Napoleó, que volia aplicar a Espanya el model dels departaments
francesos. La proposta resultava extraordinàriament racional, però poc
respectuosa amb el rigor històric i no tindrà cap vigència pràctica. En aquesta
època Beneixama, de la que formaran part en un primer moment el Camp de Mirra i
la Canyada, ja s'havia independitzat de Biar, segons el Privilegi signat pel
rei Carlos IV a 14 de desembre de 1795.
Amb el Trieni Lliberal ens arribarà
una nova proposta de divisió provincial, aprovant-se a 1822 un projecte de
divisió del Regne en quatre províncies, modificant la línea divisòria entre
Xàtiva i Alacant, que aconseguirà major territori en detriment de la primera.
Nosaltres estarem en la d'Alacant, a la que s'incorporaria Villena i Caudet.
Aquesta divisió s'abolirà amb l'arribada de nou dels absolutistes al poder al
1823.
Serà al 1833 quan, de la mà del
lliberal Javier de Burgos, s'implantarà la definitiva divisió provincial
d'Espanya (amb lleugers canvis a 1836 i 1851), per la que la província de
Xixona desapareix, assignant-se el seu territori fonamentalment
a València i un altra part a Alacant.
Nosaltres passarem a ser definitivament alacantins. El pragmatisme lliberal, i
no cap opressió de tipus centralista, imposarien que Villena i Sax isqueren una
vegada més, i ara si, de manera definitiva, de l'orbita castellana per
integrar-se a la valenciana, atrets per la influència econòmica que la ciutat
d'Alacant, amb el seu port, havia pres. Amb aquesta divisió, cada província fou
a la volta dividida en partits judicials, convertint-se els pobles elegits com
a caps de Comarca en petites capitals administratives que poc a poc anirien
assumint noves funcions i major protagonisme en l'ordenació del territori.
Beneixama, Biar, El Camp, La Canyada i Sax, formaran part des de 1836 del
Partit judicial de Villena, en tant que Banyeres per exemple pertanyerà a
Ontynient, fins que a primers del seguent segle passe a Alcoi. En lo que a
nosaltres respecta, la situació no canviarà fins a hui, amb la novetat de la
incorporació de Salines al partit judicial de Villena en 1989.
Distinta situació es produirà amb al
divisió eclesiàstica; en aquest cas Villena, que com ja em vist era valenciana
des de 1836, pertanyerà al Bisbat de Cartagena fins a mitat del segle XX, i
després, junt a Biar, Onil, Ibi, etc., passarà a la Diocesi d'Oriola-Alacant,
en tant que Beneixama, El Camp, la Canyada, Banyeres i Alcoi, estarà a
l'Arxidiòcesi de València, i a l'Arxiprestat d'Alcoi. Aquesta situació restarà
invariable fins a l'època de la Segona República, que de nou es palntejaran projectes d'ordenació territorial al Regne de
València.
