Un esplèndit diumenge d´estiu. ¿Que vos pareix un poco de poesia d´un dels grans poetes valencians?
ARBRES
ARBRES!, vides amigues de la meua!
Braços a l´aire
i arrels a terra,
pobre cor estirat, vertical de les ànsies!
Arbres!, fills de la terra
i amants de l´aire!
Com jo, com jo,
tronc fidel a l´enigma de les ales!
¿Qui em diria el secret
si els fracassos floreixes esperances?
Ja vaig tornant-me espill:
mireu-me els arbres!
S´hi vindria dins mi -en un ofici d´ombres-
la vostra primevera per l´estiu de les ànimes,
i aquest esforç
que em fan les meues branques
òrfenes de les fulles
que podrien vibrar-me l´aire,
sabria cantar: Salve,
vida meua, germana
dels arbres!
Xavier Casp
