Acabat el
servei militar, Casp regressa a València
en 1942, on comença a treballar a l'empresa familiar del seu amic Rodolfo
Bacharach.
Al terreny
literari, es vincula al grup creat al voltant del catedràtic de literatura
Sanchez Castañer, format entre altres per Lluis Guarner, Vicente Gaos, Ángel
Lacalle, Carlos Bousoño i Rafael Ferreres. Denominen a les seves tertúlies “Los
nocturnos del Mediterréneo”, en evocació a l'Acadèmia dels Nocturns que a
finals del segle XVI fundara a València Bernardo Catalá de Valeriola. Casp pren el nom poètic de Sombra. Allí
llig per primera vegada en públic poemes del seu “L’Inquietud en calma”.
Aquell comiat imprevist
PARE: la teua última besada
va ésser per a mi.
El temps estava clar, com una
albada
de qualsevol matí,
quan em feres, a mí!,
la que fou, ai las!, l’última
besada.
Anàvem al treball de cada dia
i al goig de cada instant.
Amb nosaltres, oh pare! se’n
venia
la intimitat amant
del goig que cada instant
ens posava al treball de cada
dia.
I amb l’habitud de joia
coneguda,
ens diguérem adéu.
Pare: tota l’herència rebuda
de ta pròpia veu,
fou la d’aquell adéu
que ens diguérem amb joia
coneguda.
Després…, el res del tot. I una
besada
per llum del desconhort.
L’essència fidel, assaonada
contra el buit de la mort,
fa llum del desconhort,
pare, la teua última besada.
De L’Inquietud en calma (1945)
