En 1933
Casp s'afilia a Acció Nacionalista Valenciana, de la que prompte serà secretari
general. Un any després començarà l'activitat literària a la revista El Vers
Valencià, autodefinit com a “cristià, casolà, universal i ben valencià! i al setmanari Acció, col.laborant
també al Diario de Valencia.
Romanç de la Lluna en
Casa
La lluna se’n ve a ma casa,
amiga de la finestra,
i canta llum de gesmils
al buit de la cambra cega.
S’estova en una vagancia
flairosa de rosa i cera,
com un sospirar de púber
i un goig d’amorosa vella.
Un llibre a les meues mans
no sé quina cosa feia,
car era en foscor rodona
només amb l’alé a la pensa.
La lluna me besa el llibre
i el llibre confon la lletra;
blancor que tot ho fa blanc
incita l’ombra secreta.
La nit se me fa visible
i em duu a la subtilesa
que queda entre l’ideal
i junt a la carn sotmesa.
Es blava, més bé blavosa,
i hom diu que la nit és negra;
el negre no es veu pas gens
i jo veig la nit sencera.
Què dolç se m’escau al front
el raig que la lluna esqueixa!
Què jove és la falda antiga
on Bécquer nafra l’espera!
I on és la pau del silenci?
On és la primera idea?
La lluna no diu mentides,
la lluna no és gens sincera.
La lluna tota és carícia
on viu el desig que ens mena.
En ella tot és defici
sucós com l’olor de menta.
La lluna m’entra a la cambra
i senc com es desperesa.
Senyora de confidències,
m’encés sense estar encesa.
…I vull fer una pregària.
La carn crida i se me nega.
Hauré de llançar-nea cloure
els papers per la finestra!
De Volar… (1943)
