En 1936,
als vint anys, Casp es cridat a files a l'exèrcit republicà. Acabada la que ell
anomena guerra “incivil i geogràfica”, li toca fer la mili a Vicalvaro
(Madrid). Quan ve a València reprén la
relació amb Miquel Adlert Noguerol i altres companys d'Acció Nacionalista,
primer prohibida per catòlica i després per valencianista, començant també la
relació amb Carles Salvador, amb el que tindrà diferencies poètiques. A Madrid
freqüenta el Café Gijón i es relaciona amb Aleixandre, Ridruejo o Dámaso Alonso.
En 1943 publica el seu primer llibre de poemes “Volar…”
Tristor
Estic trist de ma casa
solitària;
estic trist de ma vida tendrá i
erta;
m’entristix l’esperança encara
incerta;
m’entristix la penombra
involuntària.
Estic trist de ma vida
rutinària;
estic trist de ma pensa mal
coberta;
m’entristix l’ombra greu sempre
desperta;
m’entristix l’alegria imaginària.
Estic trist de ma injúria d’esclau;
m’entristix l’impossible de
bellesa;
estic trist de ma idea de previst.
M’entristix tindre el goig de
viure en pau;
estic trist de ma pròpia tristesa;
m’entristix la tristor de viure
trist!
De
Volar… (1943)
