viernes, 13 de septiembre de 2013

11 de Setembre de 1714

Que la història es un molest obstacle per als nacionalistes eu sabem des de fa temps i ningú amb un mínim sentit crític s´estranyarà per tal cosa; i no deixa de ser curiós donat que la base, el germen de la seua concepció tribal de la societat la basen en determinats fets històrics, o llegendaris, però ja se sap, una cossa es llegir l'historia com un proces continu en el que passen coses normalment relacionades unes amb altres i l'altra, molt distinta,  es valdres de determinats fets per construir una argumentació política que sempre comença pel victimisme i acaba amb la reivindicació; ¿no vos crida l'atenció que la major part de les commemoracións nacionalistes recorden derrotes?

I perquè dic açò, voran, fa tres dies a Catalunya van celebrar la seua Diada amb manifestacions, homenatges i les “cadenes” dels que ja tots sabem. El dia elegit commemora la pressa de Barcelona  per les forces borbòniques, dins de la Guerra de Sucesió iniciada per la disputa de la Corona Espanyola, com a conseqüència de la mort, l'1 de novembre de 1700, del Rei Carlos II sense deixar descendència; disputa que enfrontà per un costat als Borbons, capitanejats per Felipe V, i per altre a la austracistes dirigits per l'Arxiduc Carlos.

En la Guerra de Sucesió, que no de “secessió” com volen fer-nos creure els nacionalistes catalans, i catalanistes pel que als valencians ens toca, en el fons el que es dilucidava era la supremacia europea, però pel que a Espanya respecta, significà una guerra civil fratricida en la que es ventilaven molts i variats interessos contraposats.

El cas es que l'11 de setembre de 1714, en uns dels últims episodis de la guerra, les tropes borbòniques entraven en una Barcelona en la que destacà la intervenció de Rafael de Casanova, un autèntic heroi que intentà resistir l´envestida enemiga després de fer públic un conegut ban en què cridava a la defensa. Ara, cada 11 de setembre, els nacionalistes catalans acudixen al monument dedicat al que consideren primer Conseller en Cap, a la capital catalana, amb l'ànim reivindicatiu que les caracteritza, fen de Casanova un patriota catalá que lluitava per una Catalunya independent en contra de la dominació espanyola, però, ¿que dia exactament l'esmentat ban? Anem a llegir-lo en la seua versió original:

“Ara ojats, se fa saber á tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels Senyors de la Junta de Gobern, personas asociadas, nobles, ciutadans y oficials de guerra, que separadament estan impedint lo internarse los enemichs en la ciutat; atés que la deplorable infelicitat de esta ciutat, en que avuy resideix la llibertat de tot lo Principat y de tota Espanya, está exposada al ultim extrem, de sujectarse á una entera esclavitud.
Notifican, amonestan y exhortan, representant pares de la patria que se afligeixen de la desgracia irreparable que amenassa lo favor e injust  de las armas gali-spanas, feta séria reflexió del estat en que los enemichs del Rey N.S., de nostra llibertat y patria, estant apostats ocupant totas las bretxas, cortaduras, baluarts del Portal Nou, Sta. Clara, Llevant y Sta. Eulalia. Se fa á saber, que si luego, inmediatament de ohit lo present pregó, tots los naturals, habitants y demés gents habils per las armas no se presentan en las plassas de Junqueras, Born y Plassa de Palacio, á fi de que unidament ab tots los Senyors que representan los Comuns, se poden retxassar los enemichs, fent lo ultim esfors, esperant que Deu misericordiós millorará la sort. Se fa també a saber, que essent la exclavitud certa y forsosa, en obligació de sos empleos, explican, declaran y protestan als presents, y donan testimoni als veniders, de que han executat las últimas exhortacions y esforsos, protestant de tots los mals, ruinas y desolacions que sobrevinguen á nostra comuna y afligida patria, y extermini de tots los honors y privilegis, quedant esclaus amb los demés enganyats espanyols y tots en exclavitud del domini francés; pero com tot se confía, que tots com verdaders fills de la patria, amants de la llibertat, acudirán als llochs senyalats á fi de derramar sa sanch y vida, per son Rey, per son honor, per la patria y la llibertat de tota Espanya, y finalment los diu y fan saber, que si despres de una hora de publicat lo pregó, no compareixen gent suficient per executar la ideada empresa, es forsós precis y necessari fer llamada y capitulació als enemichs, antes de venir la nit, per no exposar á la mes lamentable ruina de la Ciutat, per no exposarla a un saco general, profanació dels Sants Temples, y sacrifici de noys, donas y personas religiosas.
Y para que á tots sia generalment notori, que ab veu alta, clara e inteligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat. Donat en la casa de la Excma. Ciutat, residint en lo portal de S. Antoni, presents los dits senyors Excms. y personas associadas, a 11 de Setembre, á les 3 de la tarde, de 1714.”    

¿Podríem dir que Rafael de Casanova era un patriota catalá o mes be un patriota espanyol lluitant dins d'una guerra civil?

No estem en temps de massa raonaments, el nacionalisme catalá està embravit després de la seua demostració de força de la Diada, que inclús a entrat en terres valencianes. Estan saber valdré ens sentiments, la passió, la propaganda i el “agitprop”; la “massa” està en marxa i davant les raons tenen poc valor, però no per això em de perdre la perspectiva de la veritat.

Un altra pregunta per acabar. Hi han descendents vius de Rafael de Casanova, ¿perquè creuen que no les trauen a la palestra com un arma mes de la seua lluita mediàtica? Podem escoltar una chicoteta entrevista a la seua descendent i eu entendrem millor:



Es clar que amb les nacionalistes no hia que deixar-se llevar pel que pareix.