sábado, 28 de septiembre de 2013

XAVIER CASP (I)

          Sense cap dubte, Xavier Casp es un del grans poetes valencians, pot ser, el més important poeta valencià de la postguerra.  Es interessant que el coneguem perquè en l'actualitat, on els escriptor pareix que per alguns sols existixen si son útils a la seua ideologia, no podem permetre que un personatge com Casp quede en l'oblit. Pillem les dates de la biografia que Ricard Bellver i Vicent LL. Simó Santonja escriuen en la publicació de les seues Obres Completes (Generalitat Valenciana. Biblioteca Valenciana, 2007).

          Francesc Xavier Casp va nàixer a Carlet a l'any 1915, en una “casa, gran; i al costat d'esta, el molí d'arròs, d'oli, de mel, i una serradora i una ebenisteria mecànica”.; coneguda com a “casa de la música” perquè  el seu pare solia tocar el violí, per a goig de tota la família i amics. Als dotze anys la família es traslada a València on Xavier Casp comença a treballar en una botiga de teixits, en ella coneixerà al periodista i escriptor Bernat Bono i Barber.

Em diuen
Xavier Casp
I estic
I vull estar
I ser
Xavier Casp.

M’ho diuen
¿i és perquè sóc?
Estar
és la raó
de ser
si estic qui sóc.

No és
tot el qui està;
qui viu
del temps comptat,
no és,
només està.

Si estic
Xavier Casp,
jo vull
la veritat
de ser
Xavier Casp.


                             De Silenci (1969)